
La música per als Grecs era una part molt important per a ells per aquest motiu la podíem trobar a tots els actes de la seva societat, celebracions, funerals, teatre i en balades de poemes èpics.
També la impartien com a assignatura a les escoles.
Estava formada per un parell de persones o un conjunt de persones, una d'elles sempre era la que tenia la veu més aguda la qual interpretava una melodia fàcil, la resta del grup acompanyaven amb una melodia de fons.
Es conserven un grup de fragments musicals, de l'època, en paper de PAPIR aquests es van trobar a Egipte.
Els Espartans guerrers eren els únics que no sabien de música ja que es dedicaven a la seva preparació física i a lluitar.
Instruments musicals
La lira és un instrument que es toca pinçant les cordes.
Està feta amb una caixa de ressonància de la qual surten dos braços, paral.lels i que es troben units per un travesser al qual es lliguen les cordes.
Segons la mitologia grega Orfeu, mestre de música, tocava la seva lira amb una melodia que podia fer dormir a les bèsties.

El tambor. Els grecs l'anomenaven tympanon o typanon, això vol dir caixa de guerra.
El tambor és copejat per produir un so estrident que els grecs l'utilitzaven a la guerra.
L'Arpa. Es diferencia de la lira per la seva forma triangular i la longitud de les cordes desigual.
La pandoura. Instrument de tres cordes, sempre tocat per dones..
L'aulos. Es un instrument musical de vent, esta fet de fusta. Es tracta d'una especie d'oboè doble, esta fabricat amb canya. Esta compost de dos tubs. S'utilitzava en els banquets, en els funerals,en els sacrificis religiosos i per marcar el ritme i la cadència als soldats
Sàlpinx. En l’època clàssica el salpinx esta feta per: un tub llarg i prim que acabava en un petit pavelló.
Les dues parts de l’instrument eren habitualment de bronze.
Els cròtals. Vas grec de figures vermelles .Els cròtals eren de fusta, es feien servir a les danses i són els avantpassats de les castanyoles.
TEATRE
L'edifici on es realitzaven les obres de teatre rebia el nom de EPIDAUR

80 files de seients esculpits a la roca formant un semicercle. Estaven molt bé dissenyats, el públic que seia al darrere, a una distància de 80 metres, podia escoltar perfectament als actors.
Els grecs van representar les primeres obres de teatre. Aquestes obres podien ser de dos tipus: COMEDIA I TRAGEDIA.
Les tragèdies es basaven en llegendes, la gent que les anava a veure sentien terror, horror i pena.
Les comèdies eren divertides i generalment es burlaven de les persones famoses.
Les representacions teatrals gregues eren alhora festes religioses i un espectacle. Es van originar a partir de números de cant i de dansa que formaven part dels rituals, sobretot dels de Dionis el deu del vi.
En el temps de Quinesies, en cada obra nomes hi actuaven tres actors principals que feien tots els papers. El cor, un grup nombrosos d’actors, explicava al públic el que passava.
Des de l’escenari : l’altar de Dionis domina el centre de l’escenari, a l’aire lliure. El cor compost de fins a 24 persones canten i ballen al so de la flauta.
ELS GRECS MÉS SAVIS.
Els primers savis, astrònoms i matemàtics, van néixer a Grècia.
Els grecs antics eren molt aficionats a enumerar les 7 coses més destacables en cada cosa. Entre les seves llistes està la dels set savis de Grècia, curiosament no eren ni filòsofs, ni científics, ni matemàtics eren els polítics més importants. Aquesta elecció pot resultar xocant amb la mentalitat d’avui en dia, però evidentment els grecs tenien raó, és més difícil ser un bon governant que un bon filòsof o un bon científic.
Nosaltres diriem que com a personatges imporants o més savis serien: ....
ENTERRAMENTS
A Grècia es practicava la incineració dels cossos o l'enterrament.
Com els grecs tenien molt deus, el responsable del deu de les ànimes era Hades, el déu del món subterrani, aquest mon estava governat per ell i per la seva dona Persèfone.
Els grecs creien que l'ànima del difunt no podia tenir repòs fins que el cadàver no hagués estat sepultat i les exèquies celebrades segons el ritual. Sinó es realitzava això els morts vagaven en forma de fantasmes i anaven molestant als vius fins aconseguir que algun d'ells trobés les seves pertinences i les enterrés segons els rituals.
Una de las obligacions més sagrades pels ateneses era donar digna sepultura als morts. Les dones untaven el cadàver amb oli i el vestien i amortallaran para exposar-lo a l'entrada de la casa durant un o dos dies, en els que se rebien les visites de familiars, veïns i coneguts.